Calafou - censura

Contra el ciberfascismo: autodefensa de derechos y soberanía tecnológica.

spideralex — Sun, 29 Oct 2017 08:59:35 +0000


  «Cuando desviaron las DNS a los catalanes,
  guardé silencio,
  porque yo no era catalán.
  Cuando secuestraron los servidores de hackers,
  guardé silencio,
  porque yo no era hacker.
  Cuando bloquearon varios rangos de IPs a sindicalistas,
  no protesté,
  porque yo no era sindicalista.
  Cuando fueron a cortar la conexión a los inmigrantes,
  no pronuncié palabra,
  porque yo no era inmigrante.
  Cuando finalmente vinieron a quitarme el móvil,
  no había DNSs, ni IPs, ni servidores, ni conexiones con las que poderlo denunciar.» 
  Martin Hackmöller

Las imágenes de la represión contra la gente que reclamaba su derecho a decidir el día 1 de Octubre en Catalunya han dado la vuelta al mundo. Más de 800 ciudadanas heridas y los millones de personas que participaron en el referendum atestiguan la dureza represiva de aquel día: porrazos, patadas y golpes contra gente defendiendo urnas, más el miedo y la incertidumbre de no saber cuándo iban a llegar a por ti.

Lo que no ha captado suficiente atención social o mediática ha sido la represión cibernética que durante aquella jornada y durante las dos semanas previas sufrieron innumerables personas, infraestructuras, colegios, servidores, conexiones y dispositivos. Un ataque sin precedentes (ni en el estado español, ni en Europa) y que sienta un peligroso precedente de brutalidad y violencia tecnológica, máxime cuando éste se oculta o se presenta desde los medios como algo irrelevante, o que es perfectamente legítimo en una sociedad democrática. Una violencia amparada por el mismo sistema judicial que tardó 2 semanas en reclamar el ordenador de las cuentas del PP y aceptó impasible un ordenador antiguo con los discos duros cambiados, pero que no vaciló en dictar (sin jucio previo) condenas tan bestiales y absurdas como las de "borrar la identidad digital" de una persona cuyo "delito" fue enseñar a clonar una web. Una violencia ejercida en todas las capas de internet: proveedores, gestores de dominios, de contenidos, IPs, DNSs, conexiones y dispositivos.

He aquí un resumen de los hechos represivos que sucedieron aquellos días:

Cambio de DNS en las operadoras de los dominios
Redirección de tráfico HTTP
Bloqueo de tráfico SSL a ip's
Corte físico de conexiones a internet de la Red Educativa de la Generalitat
Cierre del hosting de webs en empresas de hosting nacionales
Ataque DDoS a las IP's para el registro a mesas de colegios electorales
Detención y declaraciones de personas que han colgado réplicas de webs, requisación de mòvil, ordenador y cambio de contraseñas de cuentas como github
Monitorización de las IP's de instituciones públicas educativas
Se retira una aplicación de Play Store (Android) para saber dónde votar
Se obliga a revelar contraseñas de aplicaciones de instituciones públicas

Algunas voces han descrito estos hechos como "la primera ciberguerra" contra la democracia. Una ciberguerra asimétrica, donde un gobierno, sus fuerzas armadas y turbas de ultras atacaron con todos los medios posibles mientras que otros defendieron de forma no violenta sus infraestructuras y derechos digitales. En gran medida, las instituciones y la sociedad civil catalana consiguió evitar que la represión alcanzara el fin que se había propuesto. Pero el precedente prevalece y las fuerzas represivas consiguieron un objetivo que tenemos el deber de resistir: activaron y normalizaron el fascismo cibernético.

Como en todas las guerras y formas de fascismo, las primeras víctimas fueron los derechos fundamentales: en este caso el derecho al acceso a la información, el derecho a la conexión y el derecho a la libre expresión. Desgraciadamente, si no hacemos nada, el "a por ellos" cibernético no parará aquí.

Desde el Ingoberhack, el Hackmeeting 2017 que se ha celebrado en Madrid queremos denunciar estos hechos y recordar que:

1. Por encima de toda medida de protección y resistencia tecnológica exigimos y reclamamos el respeto a los derechos de acceso a la información, a la conexión y a la libre expresión, el derecho a las infraestructuras que permiten que la gente se conecte, dialogue y exprese sus voluntades, opiniones y afectos.

2. Cuando la represión se ejerce sobre las infraestructuras de internet, nos afecta a todas las personas. Es responsabilidad de toda la sociedad denunciar y defendernos de esta represión.

3. Que la garantía del ejercicio efectivo de estos derechos, en última instancia, reside en una soberanía tecnológica que nos concierne por igual: en el desarrollo de infraestructuras de conectividad libres como Guifinet, en el desarrollo y difusión de sistemas distribuídos de tráfico como Tor, en la construcción y uso de información como IPFS, en la promoción y capacitación popular de herramientas de cifrado (como GPG), en el fomento y defensa del Software Libre.

4. Que esta soberanía tecnológica y la libertad de la información son la condición de posibilidad para una sociedad libre. Más allá de cualquier otra cuestión política, debemos defender el uso de las herramientas que nos pemiten expresarnos y organizarnos como seres humanos.

Por estos motivos, lanzamos un llamamiento a toda la sociedad civil para que, más allá de las diferentes posiciones políticas, se una en la defensa de las aldeas digitales que garantizan la libertad de expresión.

manifiesto

hackmeeting

censura

soberanía tecnológica.

Project:

Hackafou

Català

Contra el ciberfeixisme: autodefensa de drets i sobirania tecnològica

spideralex — Sun, 29 Oct 2017 08:58:16 +0000


  «Quan van desviar els DNS als catalans,
  vaig estar en silenci,
  perquè no era català.
  Quan van segrestar els servidors de hackers,
  vaig seguir en silenci,
  perquè jo no era hacker.
  Quan van bloquejar varis rangs de IPs a sindicalistes,
  no vaig protestar,
  perquè no era sindicalista.
  Quan van tallar la connexió als immigrants,
  no vaig pronunciar cap paraula,
  perquè jo no era immigrant.
  Quan finalment van venir a prendre'm el mòbil,
  no hi havia DNSs, ni IPs, ni servidors, ni connexions amb les que poder denunciar-ho.» 
  Martin Hackmöller

Les imatges de la repressió contra la gent que reclama el seu dret a decidir el dia 1 d'Octubre a Catalunya han donat la volta al món. Més de 800 ciutadans ferits i els milions de persones que van participar en el referèndum van ser testimonis de la duresa repressiva d'aquell dia: cops de porra, patades i cops contra la gent defensant urnes, més la por i la incertesa de no saber quan vindrien cap a tu.

El que no ha captat suficientment l'atenció social o mediàtica ha estat la repressió cibernètica que durant aquella jornada i durant les dues setmanes prèvies van patir innumerables persones, infraestructures, col·legis electorals, servidors, connexions i dispositius. Un atac sense precedents (ni a l'estat espanyol, ni a Europa) i que posa sobre la taula un perillós precedent de brutalitat i violència tecnològica, fins i tot quan aquesta repressió s’oculta o es presenta als mitjans com irrellevant, o que és perfectament legítima en una societat democràtica. Una violència emparada pel mateix sistema judicial que va tardar dues setmanes en reclamar l'ordinador dels comptes del PP i va acceptar sense moure un dit, un ordinador antic amb els discs durs canviats, però que no va vacil·lar en dictar (sense judici previ) condemnes tan bestials i absurdes com les d'"esborrar la identitat digital" d'una persona que l'únic delicte que havia fet era clonar una web. Una violència exercida en totes les capes d'internet: proveïdors, gestors de dominis, de continguts, IPs, DNSs, connexions i dispositius.

Deixem un resum dels fets repressius que van succeir durant aquells dies:

Canvi de DNS a les operadores de dominis
Redirecció de tràfic HTTP
Bloqueig de tràfic SSL a IPs
Desconnexió física de les connexions a internet de la Xarxa Educativa de la Generalitat
Tancament de l’hostatjament de webs en empreses de hosting nacionals
Atacs DDoS a les IPs per registrar les meses de col·legis electorals
Detenció i declaració de persones que han penjat rèpliques de webs, apropiació de mòbil, ordinador i canvi de contrasenyes de comptes com github
Monitorització de les IPs d'institucions públiques educatives
Es retira una aplicació de Play Store (Android) per saber on votar
S'obliga a revelar contrasenyes d'aplicacions d'institucions públiques

Algunes veus han descrit aquests fets com "la primera ciberguerra" contra la democràcia. Una ciberguerra asimètrica, en la qual un govern, les seves forces armades i grups d'ultres van atacar amb tots els mitjans possibles mentre que d'altres van defensar de forma noviolenta les seves infraestructures i drets digitals. En gran mesura, les institucions i la societat civil catalana va aconseguir evitar que la repressió aconseguís l'objectiu que s'havia proposat. Però el precedent preval i les forces repressives van aconseguir un objectiu que tenim el deure de resistir: van activar i normalitzar el feixisme cibernètic.

Com en totes les guerres i formes de feixisme, les primeres víctimes van ser els drets fonamentals: en aquest cas el dret a l'accés a la informació, el dret a la connexió i el dret a la llibertat d'expressió. Desgraciadament, si no fem res, el "a por ellos" cibernètic no s'acabarà aquí.

Des d'Ingoberhack, el Hackmeeting 2017 que s'ha celebrat a Madrid, volem denunciar aquests fets i recordar:

1. Per sobre de tota mesura de protecció i resistència tecnològica exigim i reclamem el respecte als drets d'accés a la informació, a la connexió i a la lliure expressió, el dret a les infraestructures que permeten que la gent es connecti, dialogui i expressi les seves voluntats, opinions i afectes.

2. Quan la repressió s'exerceix sobre les infraestructures d'internet ens afecta a totes les persones, i és responsabilitat de tota la societat denunciar i defensar-nos d'aquesta repressió.

3. Que la garantia de l'exercici efectiu d'aquests drets, en última instància, resideix en una sobirania tecnològica que ens incumbeix a tots per igual: en el desenvolupament d'infraestructures de connectivitat lliures com Guifi.net, en el desenvolupament i difusió de sistemes distribuïts de trànsit com Tor, en la construcció i ús d'informació com IPFS, en la promoció i capacitació popular d'eines de xifrat (com GPG) i en el foment i defensa del Programari Lliure.

4. Que aquesta sobirania tecnològica i la llibertat de la informació són la condició de possibilitat per una societat lliure. Més enllà de qualsevol altra qüestió política, hem de defensar l'ús d'eines que ens permetin expressar-nos i organitzar-nos com éssers humans.

Per aquests motius, llencem una crida a tota la societat civil per què, més enllà de les diferents posicions polítiques, s'uneixin en la defensa dels drets digitals que garanteixen la llibertat d'expressió.

manifest

censura

ciberfeixisme

sobirania tecnològica

Project:

Hackafou

Español